Menorca al servei del turisme o el turisme al servei de Menorca

CARTA DESDE NEWCASTLE (ANGLATERRA)

Pau Obrador

Quan parlam de turisme a Menorca hi ha dos grups de persones. Les que creuen que els menorquins hauríem d’estar al servei de la indústria turística i les que creuen que el turisme hauria d’estar al servei de Menorca i els menorquins. No és cert que es desitgi “un turisme sense turistes” com deia Iñaki Gabilondo. Ningú discuteix la importància de ser hospitalaris sinó la distribució de beneficis i sacrificis que comporta.

En el primer grup hi militen Santiago Tadeo i Carlos Delgado. Per ells l’Illa és com a una gran platja verge destinada a la colonització turística. El progrés de l’Illa depèn de l’explotació ràpida d’aquests recursos així com de la nostra capacitat de servir la indústria dels viatgers, és a dir, de ser bons cambrers. Per fer-ho possible és necessari des-menorquinitzar l’Illa, és a dir treure-li el bagatge cultural, social i econòmic que no serveix al turisme. Els menorquins amb les nostres dèries som un fre al desenvolupament, un pal a les rodes a un capital que només busca illes verges -sense res- on poder-s’hi instal·lar sense condicions. No es van cansar de repetir-ho durant la campanya electoral: els menorquins no hem cuidat prou el turisme.

És des d’aquest punt de vista que hem d’entendre la negativa de Carlos Delgado a transferir les competències de promoció turística, una reivindicació històrica del menorquinisme. Si Menorca pogués decidir, l’Illa deixaria de ser una simple platja verge a disposició dels grans grups empresarials-la majoria amb seu fora de l’Illa- que Delgado representa. Tal com explicava JB Marquès en un article recent la transferència de les competències en promoció turística convertiria els menorquins en actors amb capacitat de decisió. No entenc però que JB Marquès demanés explicacions precisament al PSM. Tant des del govern com des de l’oposició, tant en els pactes de govern com en la redacció de l’Estatut, el PSM sempre ha demanat aquesta transferència. Una altra cosa és que el PSOE estigués disposat a complir les seves promeses.

És també des d’aquest punt de vista que hem d’entendre el pacte estratègic que proposa el nou govern del consell de Menorca, un pacte que no inclou ni als membres de l’oposició, ni als representants dels treballadors, ni als representants de la societat menorquina, ni els ecologistes, ni experts de cap mena. Aquest pacte no és un acte de sobirania sinó un exemple de servilisme. Enlloc de proposar a l’electorat una sèrie de mesures, el nou govern es limita a demanar als representants de les associacions empresarials que volen que es faci. El nou govern ni tan sols té la delicadesa de demanar l’opinió dels que en saben.

A Menorca hi ha un segon grup de persones entre les quals m’incloc que creuen que el turisme hauria d’estar al servei de Menorca i no a l’inrevés. Per aquest grup el progrés no es pot mesurar només en funció del número total de persones que ens visiten. Cal tenir en compte també els beneficis i sacrificis socials, ambientals i econòmics que comporta. El problema no és tant l’antipatia dels menorquins com el d’un model turístic força especulatiu i estacional que destrueix enlloc de crear valor. Un bon exemple és el tot inclòs. La solució no passa ni per servir millor el turisme ni per desmenorquinitzar-nos encara més -la menorquinitat és valor que ens dóna força, cohesió i singularitat en un món cada vegada més líquid-. La solució passa per articular un model turístic diferent. Si no qüestionam el model actual ens trobam amb la paradoxa que els aparcaments de les platges estan plens però tothom es queixa. I és que necessitam cada vegada més turistes per aconseguir un benefici decreixent.

És des d’aquest punt de vista que hem d’entendre el PTI, com un acte de sobirania, el  més important que ha fet mai Menorca. En augmentar la protecció del territori el PTI apostava per un model turístic més sostenible basat en el producte de qualitat enlloc de l’especulació urbanística. Es tractava d’aconseguir uns beneficis més alts amb unes taxes de creixement més moderades; un model turístic que no destruís ni la cultura ni el paisatge ni el teixit econòmic existent sinó que els hi donés valor. El PTI ha aconseguit un grau elevat de protecció i -molt important- de seguretat jurídica. Tanmateix la valorització del paisatge que tant agrada als turistes no ha anat acompanyada per unes polítiques més valentes en promoció i reconversió turística així com en la gestió de l’aeroport. Ai las i qui les gestionava aquestes competències?

A principis de juliol vaig assistir a un congrés de turisme a Cardiff. Un representant de visitwales.com ens va dir: “No feim res pel visitant que no sigui bo per la població local”. Va posar com exemple el Wales Millenium Centre, un dels centres culturals més importants del Regne Unit. EL 80% del menjar que si serveix és d’origen gal·lès. Mentrestant a Menorca encara hi ha hotels que no serveixen ni tan sols formatge de Menorca i restaurants que encara no saben que a Menorca també es fa vi.

Twitter: @pauobrador

One Response to “Menorca al servei del turisme o el turisme al servei de Menorca”

  1. De ca'n Nelson dice:

    Per fi una opinió clara i sensata!

    Enhorabona per l’article!

Leave a Reply