La via especulativa del creixement

CARTA DES DE NEWCASTLE (ANGLATERRA)


Pau Obrador

Som molts els menorquins espargits arreu del món que assistim amb impotència al soroll urbanístic que s’ha apoderat de la nostra roqueta amb l’arribada del nou govern. No passa setmana que la premsa insular no parli de ciment, gespa i nous amarraments. Aquesta setmana li ha tocat el torn al PTI i al PIC. Tot i les promeses de moderació (també urbanística) ja hi ha damunt la taula projectes per fer dos camps de golf, un hotel rural i un nou port esportiu a Cala en Bosc. La gran feina de protecció del territori que s’ha fet els darrers 12 anys s’està destruint a una velocitat vertiginosa.

Igual que ha passat a Anglaterra amb els Tories, els amants del ciment han trobat en la crisi un gran aliat per tirar endavant els seus projectes més controvertits. La mantra del nou govern és que per sortir de la crisi cal promoure el creixement econòmic i que això passa inevitablement per atraure inversions que portin l’etiqueta de turístiques. Es parla amb insistència de la necessitat d’eliminar els criteris subjectius que impedeixen que es materialitzin les tan desitjades inversions. Parafrasejant José María Aznar el problema, segons el nou govern, és l’existència d’un mini estat menorquí, d’una democràcia menorquina que oprimeix la llibertat empresarial.

L’argument és força atractiu per a una població que s’ha empobrit ràpidament. Segons el Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra la renda per càpita dels menorquins és avui un 15% més baixa que fa 10 anys. Ara bé és un argument fal·laç i parcial que redueix la crisi a una simple qüestió de mal govern tot ignorant per exemple la seva dimensió financera, com si Menorca no tingués res a veure amb els problemes de l’Euro i la banca europeu. La paralització del sector de la construcció no és el resultat de cap contuberni roig-judeo-massònic sinó de l’assecament del crèdit sense el qual no es construeixen ni hotels ni camps de golf.

Les receptes dels nou govern contra la crisi són exactament les mateixes que han portat a l’estat espanyol a la major crisi de la democràcia. Fins i tot els encarregats d’executar les polítiques urbanístiques són els mateixos. Pel nou govern no es tracta de canviar el model econòmic sinó de donar-ho tot per l’economia. Estan disposats a fer els sacrificis que calgui per aconseguir unes dècimes addicionals de PIB. I com que aquestes dècimes són cada vegada més males d’aconseguir els sacrificis són cada vegada més grans. Aquest estiu hem tingut l’oportunitat de comprovar la perversió de l’argument. I és que la millor temporada turística de la història de Menorca no ha tingut un impacte significatiu ni en l’atur ni en el creixement. Mai les platges havien estat tan plenes (i sense posidònia!) i la crisi no ha fet més que empitjorar.

El moment actual no admet respostes pròpies d’un món que ja s’ha esvaït. Ni el keynesianisme cec que gasta sense criteri, ni el neoliberalisme suïcida que ho confia tot en la iniciativa privada ens trauran de la crisi. El moment actual reclama un replantejament profund del consens econòmic vigent. Així ho creu Ed Milliband – líder del partit laborista britànic – que aquesta setmana ha pronunciat el discurs més important de la seva carrera. En un acte de valentia sense precedents que trenca d’arrel amb el nou laborisme de Tony Blair, Milliband ha establert una distinció entre un capitalisme bo – els creadors de riquesa – i un capitalisme dolent – els depredadors d’actius. L’aposta de Milliband per un millor capitalisme responsable i compromès amb el país és exactament el contrari que proposen Bauzà, Tedeo i Cameron que no és altre cosa que més capitalisme (salvatge).

Potser que a Menorca també ens replantegem la via especulativa del creixement. Algú realment es creu que la construcció de dos camps de golf portaran 25.000 turistes a l’hivern? Els més de 400 camps de golf que hi ha a l’estat espanyol no han tret a ningú de l’enfango. Res fa pensar que els nostres ho aconsegueixin.

–––

Twitter: @pauobrador

Leave a Reply