Les coses pel seu nom

CARTA DESDE NEWCASTLE  (ANGLATERRA)

Pau Obrador
Twitter@pauobrador

Ja fa uns quants mesos que em propòs sense èxit canviar de tema. Però cada vegada que ho intent m’envestesc contra una realitat tossuda. I és que esteim assistint a l’ofensiva política més important des de la restauració de la democràcia. Tots els consensos bàsics de la societat menorquina s’estan posant en entredit per un govern realment antipàtic. I davant açò no puc callar. La setmana passada li va tocar el torn a la llengua. Bauzá va elegir Alaior per aprovar una norma que desfà de cap a peus la protecció jurídica que fins ara gaudia el Català. És l’atac més important contra la llengua de Menorca des de la restauració de la democràcia. Aquesta setmana li toca el torn al PTI. És hora de dir les coses pel seu nom.

Deshonestedat
Ni Bauzà ni Tedeo van guanyar tot prometent enderrocs. Enlloc es deia que es modificaria la llei de normalització lingüística, que es desfaria de dalt a baix el règim urbanístic de l’illa, que es retallarien els drets social, que es reduiria el transport públic o que es renunciaria a les competències en promoció turística. Van guanyar sense alçar la veu amb un discurs moderat (prefabricat) a mida d’una societat poc amant del soroll com la menorquina. Fins i tot van recórrer a personatges impol·luts, encara que poc hàbils, per a conquerir les dues institucions que més se’ls resistien. Esteim davant un acte de deshonestedat sense precedents.

Covardia

Certament no se’ls pot acusar de manca d’ambició però sí de covardia. Fan les coses d’amagatotis amb reformes que venen com a menors. L’ús que han fet de llei de la funció pública per consumar un atac sense precedents al consens lingüístic és el millor exemple. El mateix passa amb el PTI. Parlen d’ajustament i mesures d’urgència quan el que realment volen és donar via lliure a l’especulació. Ens diuen que la situació era pitjor de la que esperaven i que no tenen més remei que aplicar reformes impopulars. Tanmateix la majoria de les reformes que promouen no tenen res a veure amb la crisi. Sense cap mena d’escrúpols usen la por i el desconcert general per justificar una ofensiva per terra mar i aire contra tot allò que no els hi agrada.

Confrontació

Es diu sovint que la política moderna funciona a cop d’enquesta. Però a Menorca cap sociòleg ha detectat mai un estat d’opinió majoritari a favor de rompre els consensos lingüístics i territorials bàsics de la nostra illa. És cert que de tant en tant surten articles que em fan pujar la sang, que acusen al menorquinisme cultural i polític de tots els mals. Ara bé aquesta no ha estat mai l’opinió majoritària dels menorquins. La majoria de nosaltres som gent de bona voluntat, orgullosa del que som, poc amant del conflicte que valora el consens. No es pot dir el mateix d’aquest govern. Les seves actuacions no responen a demandes socials sinó que busquen explícitament la confrontació. Amb la prepotència que els caracteritza no fan altra cosa que atacar la convivència, sembrar la llavor del malestar i perseguir la diferència.

Sucursalisme
Van guanyar les eleccions amb la campanya més amable de la història. Tanmateix les Illes s’han convertit en aquesta legislatura en l’epicentre del nacionalisme espanyol més ferotge. I això és així perquè algú a Madrid ha decidit que aquest era el flanc feble per on es podia atacar. Aquest govern ha estat votat pel poble però els seus dirigents han estat elegits per Madrid per executar un pla dissenyat per altri. No ens enganyem aquí qui pensa la jugada no és en Gornés ni en Tedeo, és la FAES, sempre lluny del carrer nou. Per dir-ho a cop de piulada, el Mundo acusa, la FAES dissenya el full de ruta i en Tedeo, en Gornés i companyia l’executen com a bons estudiants que són. I els menorquins aquí no hi pintam res.

Ràbia
Em perdonaran els meus lectors que avui no digui res de Newcastle ni de la meva visita recent a Nova York, ni de la novel·la que tant m’ha agradat. Però és que no em puc aguantar. Tenim un govern que han renunciat a ser un govern i que no defensa els interessos dels seus electors. No els importa ni la terra que estimam, ni la llengua que parlam ni el benestar dels menorquins. Han renunciat fins i tot a defensar els interessos turístics de Menorca. Sembren la llavor de discòrdia i cultiven l’enfrontament. Són senzillament una corretja de transmissió untada d’argent. Actuen com si fossin simples comercials d’una companyia de mòbils. El seu objectiu és vendre un producte que els menorquins no volem. A ningú li hauria d’estranyar que de tant en tant surtin personatges tan poc honorables com Jaume Matas, elegits per Madrid, adorats per pedrojota i untats pel diner fàcil.

Leave a Reply