Atlantropa, o com construir una super-illa i salvar les Illes Balears

CARTA DES DE NEWCASTLE (ANGLATERRA)

Pau Obrador

L’existència de Menorca està cada vegada més qüestionada. No fa gaire un partit extraparlamentari va proposar l’abolició dels consells insulars com a mesura d’estalvi. El partit governant no té cap intenció d’abolir-los formalment, tanmateix la seva acció de govern els està ofegant econòmicament, tot fent-los políticament irrellevants. Una visió profundament anti-menorquina s’ha apoderat del debat polític, que situa tots els mals damunt les nostres esquenes (i la nostra cultura).  La idea és sempre la mateixa: salvar al centre – Espanya – a base d’escanyar la perifèria.

Quan llegesc segons quines propostes no em puc estar de recordar un dels projectes més tronats que ha donat el segle vint. Es diu Atlantropa i va ser presentat per un arquitecte megalòman alemany – Herman Sörgel – l’any 1927. La peça central del projecte era la construcció d’una gran presa a l’estret de Gibraltar. La presa, que tindria 35km de llarg, desconnectaria l’oceà atlàntic i la Mediterrània. Això comportaria una reducció del nivell de mar de fins a 200 metres, es guanyarien fins a 600.000 Km2 de terres fèrtils al mar. A la Mediterrània l’evaporació d’aigual de la mar és molt superior a l’aportació que fan els rius que hi desemboquen. El projecte també preveia la construcció d’una segona presa entre Tunísia i Sicília i una sèrie de llacs artificials al centre de l’Àfrica per irrigar el desert del Sàhara.

Atlantropa es va plantejar com una solució a la crisi general que en aquells moments vivia Europa. Un situació de crisi, per cert, molt similar a l’actual. La construcció de grans preses solucionaria la crisi energètica amb la producció d’enormes quantitats d’energia neta. La reclamació de terres al mar facilitaria l’autosuficiència alimentària i el creixement de la industria. El projecte es va plantejar com una oportunitat per a la pau i la prosperitat. Sörgel, que era un convençut del poder polític de la tecnologia, creia que un projecte d’aquesta magnitud centraria els esforços d’Europa en la cooperació entre els pobles. Es tractava de promoure oportunitats de creixement i colonització sense conquesta.

Atlantropa era un projecte fonamentalment geopolític que plantejava la fusió en un sol continent d’Àfrica i Europa. Aquesta fusió s’aconseguiria amb la construcció de dues connexions als estrets de Gibraltar i Sicília. Sörgel veia en creació d’Alantropa la única solució per competir amb les economies emergents d’Amèrica i Àsia. És una visió terriblement Euro cèntrica que redueix Àfrica a un simple apèndix d’Europa. La idea de fons és que Europa és un continent ple de gent però sense espai; mentre que Àfrica és un continent amb molt d’espai però sense gent. Es tractava de fer d’Àfrica un territori útil per Europa, o el que és el mateix de crear un nou espai vital per Europa.

Una de les conseqüències d’Atlantropa és que Menorca deixaria d’existir. En baixar el nivell del mar, el canal s’assecaria i es crearia una mega illa que fusionaria Mallorca i Menorca. Eivissa, que es fusionaria amb Formentera, continuaria separada de la resta. Es compliria així el somni autonòmic, quatre illes (ara dues) un país cap frontera. I si fóssim una sola illa, el més lògic seria abolir els consells insulars. Ja no caldria disposar d’un parlament propi, ni de descompte de resident ni d’un port de mercaderies. Ara ja podríem anar a comprar a Ikea els dissabtes i fer una excursió a la serra de Tramuntana els diumenges. La capital continuaria a Palma que veuria però com la Catedral ja no està a primera línia del mar. Maó no només perdria la capitalitat sinó també el seu port. Macarelleta seria poc més d’un barranc a desenes de kilòmetres de la mar.

Atlantropa és un projecte tant ambiciós com tronat que confon realitat i ficció. De fet ha donat lloc a varies novel·les i pel·lícules del gènere fantàstic. El que pretenia Atlantropa – la desaparició de Menorca – avui ho promouen cada vegada amb més força  forces polítiques de tota mena, que també confonen realitat i ficció. Ara bé mentre que els projectes faraònics cauen pel seu propi pes – Atlantropa va morir amb el seu creador l’any 1952 – els projectes polítics que promouen la desaparició política i cultural de Menorca aguanten el pas del temps amb salut de ferro.
Menorca encara existeix però podria no existir. N’hi ha prou amb construir una presa a Gibraltar o votar a….
–––
Twitter @pauobrador

One Response to “Atlantropa, o com construir una super-illa i salvar les Illes Balears”

  1. David dice:

    Estic molt d’acord amb tú, i a més afegire una altre cosa que veig bastant darrerament, a vam, noltrus volem conservar es nostre idioma propi, sa nostre cultura, ses nostres tradicións, i tot lo que vengui amb tot, i jo pens, existeix una cosa que es diu referèndum, hi ha diferentes possibilitats, descart sa de que ses illes balears fossin una nació, perque esteriem amb ses mateixes, tot per Mallorca, però jo, sincerament, no diría que no a tornar amb sa sobiranía Francesa o Britànica, entre altres, perque sicerament, no veig a Menorac com un país, però si veig que Espanya i ses Balears l’estàn maltractant, i açò a jo me fa molt de mal, i me sap greu que una illa o illes vesines com Mallorca, faixin lo que fan, perque jo tenc amics de Mallorca, però ara mateix sa política està com està, i tristament açò és així, per tant, també pens amb un cas hipotètic de adjuntar-nos amb Catalunya, tant com a comunitat autònoma o com a país, però al manco crec que sempre mos ha trectat millor Catalunya que Mallorca, i a més, podriem dir sense por a no tenir raó, que Menorca és s’illa amb més fils amb Catalunya dins ses illes, per tant, per jo hi ha tres cassos infalibles per salvar Menorca, encara hi som a temps, si no volem convertir sa nostre cultura amb història.

Leave a Reply