Menorca, “Wir moegen Dich”

CARTA DESDE BANGKOK, TAILANDIA

Francisco Caules Sintes

L’any 1963 quatre menorquins, en Rafel  Sintes “s’estaló”, n’Arcadio Orfila, en Vicente Amer i jo mateix vam comprar a l’amo en Benet de Sant Lluís les tanques de la marina del lloc Binibèquer Vell.

La nostra idea era urbanitzar aquell troç de costa  amb vivendes unifamiliars d’emblancades teulades d’un estil menorquí i no eivissenc. En Pedro Luis Mercadal va esser l’autor del pla d’urbanització amb unes Ordenances molt concretes i restrictives. Un parell d’anys més tard la genialitat d’en Toni Sintes Mercadal  ens va presentar el projecte del Poblat de Pescadors amb unes ordenances encara més restrictives  per aconseguir el que avui és el resultat

El 1980 vaig deixar el meu xalet fet pel mateix Toni Sintes a uns bons amics alemanys que entusiasmats amb la bellesa i tranquil·litat de la nostra illa es van fer ells també una caseta blanca. La família d’en Peter Brauer va  dur dos anys després a la família Mayer, que van fer-se construir “Bini Gisella”. El boca -boca funcionant van venir els Boldt de Heidelberg, els Jennen de Frankfurt portant cada estiu nous amics a qui mostrar  las transparents aigües de la nostra Mediterrània. Aquest és el títol en alemany ‘Menorca t’estimem’.

Avui ja són els néts d’aquells primers alemanys que segueixen venint a Menorca i portant nous amics.

Em deia ahir la vídua del Peter Brauer envoltada dels seus  fills i de qualque nét que venir a Menorca és per un tipus de gent que aprecia i estima el que fa Menorca diferent, molt diferent de les altres Balears.

D’una manera ideal voldríem que aquesta diferència es pogués mantenir amb la nostra individualitat, les nostres festes, la nostra apassionant  història, i els actes culturals de tota casta, des d’òpera a concerts i conferències que cap altra illa germana pot oferir amb tanta quantitat.

El turisme de sol i platja pot seguir omplint els hotels amb el ‘todo incluido’ però això no treu que més tost mos estimem tant anglesos, alemanys o italians    que s’han convertit en incondicionals de la nostra roqueta i que amb crisi o sense segueixen venint vàries vegades a l’any donant feina i deixant els seus doblers a la nostra terra. Benvinguts siguin els turistes eventuals de sol i platja i benvinguts siguin els que any rere any frueixen de la nostra hospitalitat.

Leave a Reply