Menorca és Xauxa?

Cartes des de Newcastle

Pau Obrador

Des de fa uns mesos al meu timeline s’omple de piulades que exalten amb desmesura la bellesa de l’illa. Es tracta de llepades de mel de turistes que han estat repiulades per @turismoMenorca, l’organisme oficial encarregat de la promoció turística. Entenc perfectament per què ho fan. El boca orella és la millor manera de promocionar un destí turístic. És més efectiu posar en megàfon als que parlen bé de l’illa que dissenyar campanyes publicitàries buides de contingut. La imatge de Menorca que es dibuixa al meu timeline és d’allò més positiva amb constants referències a la idea de paradís. Qualsevol diria que Menorca és Xauxa, un lloc on «sa misèria mai s’ha conegut».

EL OLEAJE SE LLEVA LAS ESTACAS DE LA PLAYA DE SON SAURA PARA EVITAR LA PERDIDA DE ARENA.

L’estratègia de Turismo Menorca (per cert ni Turisme, ni Tourism) no és un fet aïllat. Des de fa uns quants anys s’ha imposat l’obligació moral de parlar sempre bé de l’illa. No fer-ho és vist com un senyal de traïdoria a la pàtria (i a la seva principal font de riquesa el turisme). Un bon menorquí és aquell qui canta les meravelles de l’illa, qui mostra els racons ocults als turistes, les seves cales més amagades. Ara mateix hi ha en marxa una campanya institucional que dóna la benvinguda als turistes amb fotografies de menorquins entranyables. La campanya ens convida a somriure als turistes a ser-ne els seus servidors. Ca nostra és ca vostra
Sóc el primer a parlar desmesuradament bé de l’illa tanmateix em resulta incòmoda aquesta imatge de Menorca com si fos la millor del món. Qualsevol diria que esteim davant una versió menorquina de l’España va bién. L’exaltació desmesurada de Menorca no només té per objectiu vendre l’illa als turistes potencials, sinó també crear un consens entre els menorquins que sigui favorable als interessos del turisme. Es tracta d’infondre el missatge que tot allò que és bo pel turisme no és criticable, que l’èxit de l’economia depèn de la nostra acceptació incondicional del fet turístic. Ara ens diuen que estimar Menorca ja no passa per evitar la seva destrucció sinó per abocar-se al turisme.

Des d’aquí voldria reivindicar un patriotisme turístic que deixi espai a la crítica i a la disconformitat, un patriotisme que no confongui el país amb la ficció turística. Estic fart que s’assenyali als que critiquen el turisme de no creure en el turisme, com si el turisme fos una religió i no una economia. Els qui se senten incòmodes amb el rumb que ha agafat Menorca són tan patriotes o més que els que la gestionen. Estic també fart que s’amaguin sistemàticament els nostres problemes amb l’excusa que espantarien als turistes. Que té d’atractiva una illa de cartó i pedra on enlloc de ciutadans hi viuen figurants? Es confon massa sovint el valor de l’hospitalitat amb la necessitat política de consens i obediència.

Menorca té uns valors extraordinaris però ni d’enfora és la millor illa del món. A Menorca tenim un problema de xovinisme turístic que, val a dir, s’alimenta d’una obsessió molt estesa a Europa per tot allò que té a veure amb el sud i la Mediterrània. Aquesta obsessió me l’he trobada moltes vegades. Sovint em demanen què hi faig a Newcastle quan podria viure feliç a Menorca. Jo els hi responc que aquí hi tenc una bona feina, que Newcastle no està gens malament i que Menorca no és Xauxa. Escric aquesta carta des d’una ciutat viva i dinàmica on la gent és molt amable (potser més i tot que Menorca), on hi ha uns paisatges espectaculars (tant o més que a Menorca). És veritat que no fa mai calor però  en moltes altres coses ens donen 100 voltes. Ni Menorca és Xauxa ni el nord és tan gris.

Twitter: @pauobrador

Leave a Reply