Archive for marzo, 2015

La política de austeridad

martes, marzo 10th, 2015

Benjamí Carreras
Oak Ridge (EEUU)

Tengo la impresión de que ya no entiendo el castellano cuando se habla de política, bueno el castellano o cualquier otro idioma que creo entender. Te hablan de movilidad exterior cuando se refieren a la emigración forzosa de jóvenes en busca de trabajo. Hablan de aquel señor cuando se refieren a Bárcenas y otras mil cosas parecidas. Pero lo que más me confunde es cuando hablan de austeridad.

He tenido que consultar el diccionario de la Real  Academia para estar seguro que no era yo que me había liado, a mi edad uno a veces se confunde. Pero no, allí esta claro, austero implica sobrio, morigerado, sin excesos, llevar una vida sin lujos. Si quiero llevar una vida austera he de suprimir los lujos superfluos. Ese concepto me parece muy claro.

Entonces,  ¿que será una política austera? Imagino que será la que elimina los lujos superfluos. ¿Implica eso cortar fondos a Sanidad Pública o a la seguridad Social?, no ya que no es un lujo. ¿Implica cortar fondos en Educación y en Investigación?, no de nuevo, eso no son lujos. Todo eso son necesidades básicas de una sociedad y esenciales para su futuro.

¿Donde están pues los lujos? Yo creo que están los sueldos millonarios que cobran algunos directores de empresas, la abundancia de coches oficiales asignados a políticos de todos los niveles, los numerosos asesores que cobran y casi no trabajan, y los viajes sin limitaciones ni controles de los miembros del Congreso. No digamos ya el construir edificios enormes sin fines de uso necesario y claro, o aeropuertos sin aviones, y otros tantos gastos similares.

También podríamos incluir la corrupción, no en lujos, pero sí en excesos. Cada día hay más historias sobre casos de corrupción y a pesar de lo mucho que se habla no parece que haya ninguna iniciativa seria para cortar esos casos aumentando los castigos penales y lo peor aun no hay iniciativas para recuperar el dinero que se ha perdido a través de estas tramas.

Entonces me pregunto ¿por que llamamos política de austeridad a cortar los gastos necesarios y a la vez se mantienen esos lujos y esos excesos? Yo estoy a favor de una política de austeridad, pero de austeridad autentica, no de usar esta palabra para justificar cualquier medida económica injusta que afecte a la parte más vulnerable de la población.

Es curioso que estos políticos neoliberales tan a favor de la austeridad que parecen defender con gran energía la ideología y la moral cristianas,  vean limitada esa defensa a atacar el matrimonio homosexual y el aborto. No parece que ningún otro principio cristiano les preocupe. Pero yo creo que si leyeran la Biblia podrían encontrar alguna formula simple para desarrollar la política económica de forma más equilibrada y más justa.

Yo no soy economista,  pero hay una vieja historia que si me parece que vale la pena escuchar. Es la historia de José y el faraón. José, después de revelarle el contenido de su sueño al faraón, las siete vacas gordas seguidas de siete vacas flacas como la venida de siete años de abundancia y siete de escasez, le encargó a José de llevar la política económica. La política económica de José fue simple, almacenar grano los años de abundancia para poderlo repartir entre el pueblo los años de escasez.

En la actualidad no hablamos de vacas gordas y flacas, pero si de ciclos económicos que viene a ser lo mismo. Claro no se puede predecir cuanto duran los ciclos, pero si sabemos cuando estamos en la parte del ciclo de crecimiento  o de contracción. La economía  no es ahora la simple economía agrícola del antiguo Egipto, pero estoy seguro que siguiendo a José se pueden desarrollar medidas de ahorro cuando estamos en fase de crecimiento que permitan hacer inversiones cuando ciclo cambia de signo. La austeridad se aplica en la abundancia,  para tener recursos en la escasez. Eso para mi sería una política de austeridad bien entendida.

Rotondes Prozac

lunes, marzo 9th, 2015

Cartes des de Newcastle

Pau Obrador

Els seus defensor diuen que ha salvat a milions de persones. Els seus crítics, en canvi, qüestionen els seus principis científics. El que és inqüestionable és la creixent popularitat dels antidepressius arreu del món. Es calcula que un de cada 10 europeus en pren. L’antidepressiu més popular es comercialitza amb el nom de Prozac. Vint-i-cinc anys després de la seva invenció més de 40 milions de persones en prenen. I el seu ús no para de créixer. El Prozac s’ha convertit en tot un símbol de la nostra societat depressiva.

EL GENERAL ALEJANDRE fa cosa d’un parell de setmanes va desafiar les empreses farmacèutiques amb un nou antidepressiu. En un reportatge del Telenotícies migdia de TV3 va declarar que les rotondes de doble nivell es feien per combatre la depressió mental. La seva declaració ofereix una nova perspectiva a tota la polèmica viària de Menorca. Ara ja no es tracta d’una qüestió paisatgística i viària sinó psicosomàtica. Les rotondes es fan per estimular una societat depressiva. Estic molt interessant de veure quins són els principis científics que donen suport a la seva tesi.

Recomanaria al general que no dubtés a patentar el nou antidepressiu. Si és veritat que funciona es faria d’or. Perquè es faci una idea, la companyia que comercialitza el Prozac -Ely Lilly- té uns ingressos anuals de 23.000 milions de dòlars. Per cada rotonda el general cobraria un cànon. A més el convidarien a tertúlies i congressos arreu del món amb tot el prestigi que açò suposa. Amb el que recollís n’hi hauria prou per restaurar l’illa del Rei i segurament també el Castell de Sant Felip. Menorca es convertiria gràcies al general en un pol d’investigació farmacèutica. Què més volem!

El Prozac és un medicament molt polèmic. Una part important de la polèmica té a veure amb els seus efectes secundaris. El Prozac pot provocar nerviosisme, nàusees, sensació de set o sequedat de boca, pèrdua de gana, somnolència, sensació de debilitat o sudoració excessiva. L’efecte secundari més comentat, però, té a veure amb la disminució del desig sexual. Els estudis més recents han detectat problemes sexuals en el 70 per cent dels casos analitzats. Seria interessant de veure si el nou antidepressiu té els mateixos efectes secundaris. Si és així miraré d’agafar el camí d’en Kane.

La polèmica més important, però, té a veure amb la seva efectivitat. El rotatiu britànic «The  Guardian» es va fer ressò el 2008 d’un estudi publicat al «Public Library of Science Journal» que qüestionava la seva eficàcia. L’estudi dirigit pel professor Irving Kirsch de la Universitat de Hull conclou que qualsevol placebo és tan efectiu com el Prozac. Només en els casos de depressió més severa, el Prozac és més efectiu. L’estudi va generar una gran controvèrsia. Encara que no representa cap novetat pels experts independents que fa temps que avisen de la manca de solidesa de molts productes farmacèutics.

ESPER QUE LES ROTONDES no siguin un altre placebo. Si ho fossin potser millor que regaléssim una bicicleta a cada menorquí. Seria més barat i més efectiu. Com deia un bon amic, quan el cap fa massa voltes, més val moure el cos. Cal anar alerta amb els placebos. Tenen efectes secundaris però no són efectius. Sovint són perillosos per a la salut en la mesura que creen addicció. I si quan tenim les rotondes fetes necessitem més antidepressius, què farem? Una nova carretera? Desintoxicar tota una societat és un tasca quasi impossible.

Estic d’acord amb el general que la depressió és un greu problema de la nostra societat. Ara bé, crec que hi ha manera millors i més barates de combatre la que fer una rotonda.

Twitter: @pauobrador